En què consisteix la reflexoteràpia podal ?

La reflexoteràpia podal es basa en la manipulació de diferents punts reflexos que tenim als nostres peus per equilibrar (relaxar o estimular) les diferents funcions del nostre organisme.

Aquests punts reflexos estan connectats a tots els òrgans i sistemes del nostre cos a través del teixit nerviós i canals energètics. Per tant, quan els manipulem hi ha una resposta a la seva àrea corresponent.

La reflexoteràpia podal és una tècnica utilitzada des de fa milers d’anys a Orient com una forma de benestar i salut mitjançant la digitopressió. Fins i tot abans de utilitzar les agulles d’acupuntura que coneixem actualment.

Com és una sessió?

La durada de la sessió és de 60 minuts. Es fa una entrevista prèvia per tal de valorar el treball a realitzar, i el seguiment posterior.Seguidament es comença amb la teràpia.

Generalment s’estimulen tots els punts reflexes per tal de treballar tot l’organisme i que s’equilibrin totes les seves funcions en un conjunt. Un cop fet això, es tornen a fer altra vegada només els punts corresponents a allò que està en desequilibri i que es vol resoldre.

Reflexoterapia podal Laura Miralpeix

Beneficis de la reflexoteràpia podal

  • Equilibra el sistema nerviós.
  • Ajuda a la eliminació de toxines de l’organisme.
  • Regula el funcionament de tots els òrgans del cos.
  • Potencia el sistema inmunològic i el pòtencial d’autocuració de l’organisme.
  • Estimula la circul.lció sanguínia i limfàtica.
  • Alleuja els dolors en general.
  • Millora la qualitat del son.
  • Equilibra el sistema hormonal

D’on prové la reflexoteràpia?

Una de les referències més antigues que tenim és a l’antiga Xina, on ja utilitzaven la pressió en els punts reflexos dels cos per restablir el seu equilibri. Fins i tot abans de utilitzar les agulles d’acupuntura que coneixem actualment.

També s’han trobat referències a l’Antic Egipte on es veia en murals com utilitzaven aquesta teràpia.A la Índia, a Grècia i fins i tot els indis americans, que segueixen fent ús d’aquest mètode en les reserves que queden.

Tot i així, la persona que realment impulsa aquest mètode és el Dr. William Fitzgerald, metge oto-rinolaringòleg, qui va perfeccionar aquest coneixement convertint-lo en la reflexoteràpia que coneixem actualment.

En el curs dels seus treballs va observar en alguns dels seus pacients com aplicant pressions en certes zones de les mans produïa un efecte energètic i anestèsic en altres parts del cos. Va ser ell qui va perfeccionar aquest coneixement convertint-lo en un sistema que va anomenar “teràpia zonal”.

La teràpia zonal consistia en una simplificació dels meridians de la Medicina Xinesa. Va dividir el cos en 10 zones longitudinals que, començaven de cada un dels dits dels peu i de les mans , acabant a la volta cranial, abastant també els òrgans, teixits i altres estructures anatòmiques que passaven per sobre. Per tant, manipulant diferents punts localitzats en una zona podien influir en aquesta i en els òrgans creuats per ella. Amb aquest mètode va fundar les bases de la reflexoteràpia que coneixem actualment.

Una de les altres persones que també va contribuir al desenvolupament de la reflexologia va ser una infermera i fisioterapeuta, Eunice Ingham, qui va perfeccionar el mètode del doctor i va confeccionar diagrames cada vegada més complerts dels punts reflexos dels peus.

El gran mèrit de Ingham és precisament en la seva tasca de divulgació entre el gran públic i a la fàcil lectura dels seus llibres.

Gràcies principalment al Dr. Fitzgerald i a Eunice Ingham podem gaudir dels beneficis d’aquesta teràpia tan efectiva i utilitzada per a tothom.

Vols estar informada?

Si vols rebre més informació de tot el contingut i de totes les novetats, introdueix el teu nom i adreça de correu electrònic per rebre el butlletí. Gràcies!